ELS VERSOS DEL DRAC: 70 ANYS DE TRADICIÓ SITGETANA

Ara que s'acosta la nostra estimada Festa Major en honor a Sant Bartomeu Apòstol, bo seria de recordar algun aspecte de la nostra festa gran. Tothom sap que a la nostra Vila de Sitges i des de temps immemorial el ball de diables recita els seus versos satírics i molta gent també sap que en reciten el ball de les gitanes,el ball dels pastorets i el ball dels cercolets.
Doncs bé, el que no tothom sap i a aquestes alçades ja hauria de saber és que el Drac de Sitges, la nostra estimada bèstia, també en diu de versos, i ja en fa quasi 70 anys i per tant és just fer-ne menció.

estrena del drac, el 23 d'agost de 1922
 

Un cop passada la guerra i a principis dels anys 40 una colla de gent de Sitges capitanejats per en J.Palma agafaren les rendes del Drac i ja no les deixaren anar fins el 1972. En tots aquests anys i degut a que el Drac com molts altres balls anava pels "xalets" de la gent benestant a fer la seva actuació decidiren de fer un vers per fer aquesta més amena, aquest recitat es feia evidentment en castellà i de la ma d'en Palma fou exactament igual any rera any i deia així:



Pasando miles fatigas
hemos podido llegar,
desfallecidos de hambre
a esta gran localidad.
Sin cesar,de noche y dia,
llevamos tres meses ya,
luchando con esta fiera,
sin poderla dominar.
¿ Señores,quieren saber
el dragón de de donde viene?
De los desiertos del Sáhara
cogido con cascabeles.
A Sitges lo hemos traido
para que todos lo vean,
es un animal furioso:
no conoce ni a sus dueños,
solamente a las mujeres
porque las ve tan hermosas
con su gran ramo de flores.
Cuando le da por bailar
y echar fuego por la boca,
¡ Señores ! No hay que acercarse,
que hasta al dueño le da miedo,
y en cualquier casa se mete
cuando empieza a bailar
y por la boca echar fuego.
Aquí se acaba la historia
de este animal tan feroz
deseando a los señores
pasen buena Fiesta Mayor,
agradecidos a ustedes
nos vamos a retirar
tenemos que recorrer toda la localidad
para el año venidero Diós mandará,y
si el dragón esta vivo
vendremos a saludar.
Tiene boca de serpiente,
barriga de cocodrilo
embiste como un león,
y este que esta aqui debajo,
és mas fiero que el dragón.

el drac al Cap de la Vila, Festa Major de 1966

1971, en Palma el primer a l'esquerra del Drac

A partir de 1972, i en la darrera subhasta celebrada a Sitges, una colla de gent molt jove amb en Joan Pros com a cap de colla obteniren el dret de portar el Drac, és a partir de mitjans dels 70 quan el vers d'en Palma passarà a l'oblit i començarà a recitar-se un vers nou cada any seguint l'actualitat sitgetana del moment, tal i com ja feien en el ball de diables. Des de mitjans dels 80 que a aquest vers se li dona una entrada i una sortida final i que resen així:

Va arribar per mar 
un dia de l'any 1922
i no té ni amo ni guia
perquè és un drac molt furiós
li diuen la fera foguera
i surt per la festa gran
i llença foc per darrera 
i llença foc pel davant
com que te cara de gat
es molt bon animal
però quan esta esverat
es una bestia infernal
que no coneix ni petits ni grans
ni lladregots ni gent de be
escolteu bon sitgetans 
els versos que ara us diré

Festa Major 1984, el Drac en fa de les seves

I un cop acabat el vers

Per tot aquest discurs meu
li demano perdo 
al gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n' es Patró
també a les autoritats
que en dispensin la molèstia
i ara que estem perdonats
apa nois foc a la bestia !!!! 

Aixi doncs aquesta es la petita historia d' uns versos que any darrera any podem continuar escoltant a Can Fals i als jardins de l ' Hospital.

Festa Major 2009, el vers del Drac a l' Hospital de Sitges

 

IMATGES DEL VINYET: 1890-1903

Avui, diada de la Mare de Déu del Vinyet, volem mostrar unes imatges del nostre santuari marià i de la seva festa. En concret una fotografia extreta de "L'Eco de Sitges" del 22 d'agost de 1897 on hi podem veure la seva façana tal i com es conservava en aquells temps, una mica diferent a l'actual

1897

 

 

Si ens hi fixem, no hi ha la imatge de la Mare de Déu coronant la façana i per arribar-hi calia flanquejar unes portes de ferro que tancaven l'accés per el camí fondo.

Les dues imatges posteriors són de 1903 i s'hi veu tot de gent a les portes del santuari, per lo que molt probablement pugui ser la sortida del ofici del mateix 5 d'agost, les maneres de fer i de vestir sobretot de la gent de l'època, totalment fora de lloc en el nostre dia a dia.

1903

 

 

 

Una altra fotografia, també de 1903 pressa des de l'altra banda de la carretera amb el Vinyet al fons, un lloc totalment a les afores de la Vila, un altra gran canvi respecte avui dia

1903

I per acabar, i encara que la fotografia no tingui molta qual.litat, una escena de l'interior de la nau central del Vinyet feta aproximadament cap a 1890, una petita joia per el record.

1890 aprox.