1893: UNES IMATGES DEL CAU FERRAT DE SITGES

Després de quasi cinc anys tancat per obres, la casa taller d´en Santiago Rusiñol, el seu Cau Ferrat, ha tornat a obrir portes. I ho ha fet de manera extraordinària, amb una gran afluència de visitants. Santiago Rusiñol moria a Aranjuez un 13 de juny de 1931 i llegava la seva casa amb totes les seves col-leccions a la Vila de Sitges que en mantindria així el llegat en forma de museu públic. Després de molts anys d´espera tornem a tenir uns magnífics museus adaptats al segle XXI.
Però, com era el Cau quan hi vivia en Rusiñol ? vet aquí la gran pregunta per a molts. Doncs era pràcticament com es a dia d´avui si be amb alguns retocs obligats per la famosa normativa museística actual.
En el petit reportatge fotogràfic que ara mostro veurem com era el Cau Ferrat en els seus inicis, cap a 1893 aprox., de fet, no hi trobareu pas gaire diferències amb ara tot i que alguna que altra disposició diferent d´alguna peça s´hi que es veu clarament, doncs per posar un petit exemple Rusiñol encara no havia adquirit a parís els dos Grecos, ja que ho va fer per la tardor de 1894 i podrem veure el gran saló encara prou despullat....

L´escala que puja al gran saló

el vestíbul 

el Sant Crist del gran saló sense el Grecos 

la galeria del gran saló

finestra de l´antic castell

accés a l´habitació

el brollador del Vinyet

Rusiñol amb uns amics asseguts a la llar de foc

el gran saló

el despatx

sala principal-menjador de la planta baixa

1890-1900: LES ESCALES DE LA PUNTA

No és la meva intenció ni molt menys la de fer aquí una exhaustiva història de les escales de la Punta, però si que m’agradaria de fer-ne un petit resum amb unes quantes dades.

El roquissar que va des de dalt del Baluard i que baixa fins arribar a mar fou durant molts segles simplement això: un roquissar. Antigament aquí hi varaven les barques sitgetanes i fins i tot el lloc com a tal tenia un nom prou sitgetà: la Punta gran i la Punta xica, això és molt important ja que avui dia hom tendeix a dir la Punta a la nostra església parroquial, quan no és així, ja que era l´espai físic del final del rocar.

Oli de Joaquím de Miró on hi podem veure la Punta gran i la xica (col.particular)

Prova  de que el lloc no estava gaire considerat la trobem en un Eco del 14 de juny de 1890 on ens diu que a la part est s´hi fa una sortida per una de les clavegueres de la Vila, amb tot el que això comporta d´olors,brutícia,etc

Però serà precisament aquell mateix any de 1890 quan es presenta un projecte per cobrir la Punta amb una escalinata, iniciant una col·lecta i fins i tot començant les obres. El projecte va anar a càrrec de Salvador Vinyals i Sabaté però fou modificat poc després per Gaietà Buïgas i Monravà. 

projecte primitiu de les escales de la Punta, 1890

Les obres però van seguir un curs molt lent, així el 1893 l´amainador ja tornava a estar en un pèssim estat, fou aquell any precisament quan s´hi va posar un escut de Sitges amb la data de 1704 que anteriorment estava a la casa de la Vila.

Seguint amb el curs de les obres, el 1895 es feren la igualació dels pendents i els graons i el 1897 ja s´hi va posar la barana. Finalment i degut al gran retard que portava tot plegat, Pere Catasús i Ferret decidí de donar els diners que faltaven per acabar d´enllestir les noves escales, acabant-se les obres en els dos anys següents.

1890 acte per posar la primera pedra de les escales

Finalment i coincidint amb la Festa Major, el dia 26 d´agost del 1900 es va procedir a inaugurar-les tot col·locant-hi una gran làpida de marbre a la part que dona a la Ribera amb el text següent:

“L´any MDCCCXC proposà el Eco de Sitges aquesta mellora / de la Punta, per medi de subscripció popular / Don Joseph Ferrer Vidal inicià els donatius tancant la llista lo compatrici Don Pere Catasús Ferret. L’il·lustríssim Ajuntament dedica aquest record a tots los generosos donadors per son patriotisme Sitges XXVI Agost MCM”

  

unes barques a la Punta abans de la reforma 1888 aprox

26 d´agost 1900, festa d´inauguració de les escales de la Punta (postal J Dalmau)