FESTA MAJOR SITGES 2013: EL CASTELL DE FOC

Sens cap mena de dubte, un dels moments que més esperen moltes persones de la nostra Festa Major, és l´espectacular castell de focs artificials que amb la Punta i els espigons com a marc incomparable és llença indefectiblement cada 23 d´agost a les 11 en punt de la nit. Sota el disseny del compatrici Isidre Pañella i a càrrec de pirotècnia Igual, els sitgetans podem presumir de tenir un dels millors castells de focs que es tiren arreu, i la prova és la gran gernació que any darrera any baixa fins a baix a mar per a poder gaudir-ne. Però per els que tenim nens i fugim de les aglomeracions el lloc idoni és la talaia que ens ofereix la petita pujada de l´esplanada de l´ermita de Sant Sebastià. Un punt de vista diferent, però alhora un marc perfecte per veure dit espectacle.
Deixem unes petites mostres videogràfiques del moment. 
La primera un breu però intens moment del castell de foc

La segona, l´apoteosi i la traca final.Brutal

 

FESTA MAJOR DE SITGES 2013

Avui presentem un petit recull fotogràfic de diferents moments de la nostra estimada Festa Major, declarada d´interès nacional per la Generalitat un ja llunyà 1991.
Les imatges recullen una mostra dels actes i els balls de la nostra festa més nostrada.

AQUELLES FESTES MAJORS DELS SETANTA ...

Encara que ja fa 4 anys que vaig pujar al meu canal de youtube aquesta petita joia, crec que és bo de tornar a recordar-la ara molt a prop d´una nova i alhora, vella Festa Major. Correspon al 1977 i està filmada en format súper 8 mm davant el cable i a la platja de Sant Sebastià, lloc de residència del Batlle d´aquell moment, en Viçentet.

ARTICLE A LA " XERMADA " DE FESTA MAJOR 2013

                                                 

                                                          EL DRAC BLAU

Vagui per endavant que li tinc un apreci i un carinyo irracionals al drac verd, car he tingut el privilegi de poder portar-lo durant 18 anys, i, la veritat, això pesa, i molt. Però les coses són com són, potser perquè em passo la major part del dia entre peçes d´art que periòdicament necesiten passar per un procés de restauració i per tant ja estic avessat al tema, crec sincerament que la restauració de la bèstia per part d´en Pep pascual a part de ser espectacular, s´ha fet tal i com havia de ser, deixant el color de la pell del drac el més propera al seu estat original. Quan hom li demana a un professional del ram que li restauri una peça de mobiliari que pugui tenir a casa, obviament li dirà que li deixí a part de bonica el més propera possible a l´original i si resulta que aquest tenia llavors una altra textura o color, s´ha d´intentar sempre de acostar-s´hi el més possible; aquesta es la tasca del restaurador, per tant trobo un gran encert la decissió que van pendre la colla del drac amb en Pep i comissió i demés persones inplicades en el tema una tardor-hivern de 2010/11 de donar-li el color que en el seu origen el pintor sitgetà Agustí Ferrer Pino li va donar un ja llunyà 1922. Si, ja sé que al bàndol contrari em diran: i com savien que era blau si llavors no hi havia fotografies en color?? donçs be, fent un estudi acurat de la pintura d´en Ferrer Pino durant aquells anys i observant-hi les seves tendències de llavors. Torno a dir el mateix: aquesta és la gràcia de la restauració. Molt fàcil era, fem-lo nou i tornem-hi amb el verd i tots contents, però es va aprofitar l´oportunitat i el resultat, no em dubto pas, impressionant. Ara be, com a tot arreu, hi ha de tot a la vinya del Senyor i trobarem gent que en renegarà i trobarà a faltar el “ seu “ drac de tota la vida, el de color verd, normal, però hem de pensar que quan el va dissenyar l´artista ho va fer com si fos un peix sortit del mar, fixem-nos en la seva cua per exemple, per tant s´ha de defensar la feina feta i reconèixer que no es una barbaritat ni res que se li pugui semblar, si no el tornar una peça única al seu estat original, s més no, fidelitzant-lo el màxim possible respecte a aquell primer drac que van veure els nostres avis, que de ben segur que a dia d´avui estarien contents de veure´l practicament igual llençant foc per els carerrs de la nostra Vila.

Jo, portant del drac verd, encara em poso melancòlic quan en fotos o videos veig a la fera amb el color que li he vist portar tota la vida, però la gent també ha de saber que de la bèstia original i degut a les reparacions que ha tingut al llarg del anys ja no en queda practicament res, només una part del cap i del llom de darrera i ja està. Per tant, alegrem-nos de que al cap de més de 90 anys, la nostra estimada Fera Foguera torna a lluir pels carrers i plaçes de Sitges fidel als color que durant els seus primers anys de vida va portar i que per sempre mes pugui ser així. I, repeteixo, ho diu un que considera el verd com si fos un fill, però la vida t´ensenya que un dia o altra els teus fills et donaran un net....

El Drac de Sitges, Processó de la Bandera 2012

Sebastià Giménez Mirabent

Aquest text ha estat publicat a la Xermada nº 44 d´estiu de 2013 www.laxermada.com

ARTICLE PROGRAMA FESTA MAJOR DE SITGES 2013

LES IMATGES MES ANTIGUES DE LA FESTA MAJOR

Probablement la nostra Festa major sigui dels esdeveniments més retratats pels objectius de milers de càmeres fotogràfiques, sobretot d´uns anys ençà, en que fer fotografies ja es a l´abast de tothom, però...que passava a finals del segle XIX o començaments del XX quan fer fotografies era només cosa d´uns quants privilegiats? És més, les primeres imatges de la nostra festa gran, de quin any són? Tenim constància de que a la dècada dels anys vuitanta del segle XIX ja es varen realitzar imatges a la nostra vila, entre elles imatges de la Festa Major. En aquells temps les fotografies revelades s´extreien d´unes plaques de vidre i alguna que altra vegada s´editaven en format postal. Era molt comú de posar a la part posterior de la fotografia un espai per a posar-hi un segell i un altre per poder escriure quatre ratlles i en un tercer espai posar l´adreça de la persona a la que anava dirigida. Fins a l´any 1903 es partien horitzontalment i partir de llavors ja es feia verticalment, per tant, és molt fàcil poder identificar una imatge-postal tot mirant-ne la part posterior per fer una primera aproximació a la seva data:anterior o posterior a 1903.

Però, evidentment també hi ha moltíssimes imatges que sense ser de tipus postals ens mostren diversos aspectes de la nostra festa. Averiguar quina es la més antiga es gairebé impossible donçs acostuma a passar que quan en tens una de localitzada al cap d´un temps pots tenir la sort de trobar-ne una altra que puguis datar encara més enrere que l´anterior. Però bé, de les més antigues i conegudes en trobem una dels antics gegants moros ( d´en Querol ) tot arribant a la Plaça de l´Ajuntament. En aquesta tenim la immensa sort que al frontal en posa la data exacte: 24-8-1888, probablement sigui de la més antiga fins a dia d´avui.

els vells gegants moros, 1888

Després trobem moltes imatges datades al mateix any: 1889. En elles podem observar diferents moments de la sortida d´ofici, potser el moment més retratat de la festa ja que era un dels actes més importants en aquells moments, hi tornem a trobar els vells gegants moros, la moixiganga, els pastorets, el ball de bastons i en mig de tot aquest batibull folklòric les autoritats que van desfilant cap a casa de la vila que per cert encara veiem mig en obres i, com a dada curiosa, el drac de Vilafranca que durant molts anys es llogava per venir a la Festa major

Gràcies a la troballa que l´amic Josep Jansana Ferrer va fer d´uns clixés de vidre a la casa del pintor sitgetà Agustí ferrer Pino, creador d´entre d´altres de la nostra estimada Fera Foguera, i que ens ho va retratar en un article de la revista la Palla nº 32 del especial de Festa major de 2005, que sabem que el 1895 aprox. Realitzà una sèrie de fotografies de diversos indrets de Sitges i entre elles en podem destacar unes de la matinal a la Ribera. Si pot copsar perfectament tot l´ambient festiu amb un gran bullici i animació propis dels dies de gran festa. Hi veiem en primer lloc, la bandera del Sant patró envoltada d´alguns dels nostres balls, com ara el ball de diables, ball de bastons, etc...

la Matinal, 1895 aprox.

.L´any 1899 hi ha tot una sèrie de fotografies realitzades al balls populars de Sitges on els podem veure actuar en diversos indrets de la vila: el

ball de diables, el ball de bastons al carrer de Sant Bartomeu, el ball dels cercolets,i la banda de música del mestre Carbonell, en “Senalla” més coneguda com la banda del Pensil pel llapis que el seu director sempre portava a la mà, i que Rusiñol va immortalitzar en uns dibuixos al llapis carbó i que ben aviat tornarem a veure al seu Cau Ferrat.

Sens dubte el motiu més fotografiat al llarg dels anys han estat els nostres gegants dels quals en tenim moltíssimes imatges ja des de finals del segle XIX amb els antics moros, i sobretot amb els que llavors anomenaren els gegants nous, per nosaltres el vells. Ja a partir de la seva estrena el 1897 i en anys successius són desenes d´imatges anuals fins ben entrat el segle XX on podem copsar els canvis de pentinat de la geganta segons la moda del moment,l´estat dels vestits, etc.

Tal i com hem explicat al principi d´aquest petit article, també les imatges es reproduïen com a targetes postals per poder enviar als familiars i llurs amics i coneguts. Una de les més antigues i que malauradament no podem datar amb exactitud és una arribada de la matinal del dia de Sant Bartomeu a la Plaça de l´Ajuntament on hi podem veure alguns membres dels balls barrejats entre la multitud com ara alguns components del ball de bastons i algun que altra diable,al fons, al cap de munt del carrer Major es veu l´arribada d´un dels breaks, és a dir un dels carruatges que repartien les flors a les noies i senyores de la vila,costum que avui encara perdura. Podrem datar l´escena entre els anys 1910 i 1915 aprox.

la Matinal, cap a 1910-1915 aprox.

Del que si en tenim notícia tal i com surt reflectit en “L´Eco de Sitges “ i al “Baluart de Sitges” es de l´estada que el fotògraf afincat a Vilanova Ernesto Escorzelli fa a la nostra vila durant els dies de la Festa major de 1912, tot just fa cent un anys. Aquest reconegut fotògraf de l´època va realitzar una sèrie de targetes postals dels actes d´aquella Festa Major, d´entre els que destaquen les inauguracions del nou Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges al lloc de l´antiga pedrera d´en Sans i la caseta del bot salvavides a baix a mar, ambdues el mateix dia, la vigília de Sant Bartomeu. Així a ell és deu una imatge molt coneguda dels balls populars, ( gegants,pastorets i diables ) evolucionant davant del nou edifici del Hospital i d´altres on les autoritats locals fan els seus parlaments. Totes aquestes postals es varen poder adquirir uns dies després tal i com resava al “ Baluart de Sitges” del 1 de setembre d´aquell mateix any: “El reputat fotógraf de Vilanova y Geltrú senyor Scorzelli ha tirat en targetes postals varies fotografies dels principals actes de nostra passada Festa Major. Resulten molt interessants y artístiques y poden adquirir-se en l’estanch que al carrer Major posseix la senyora vda. de Clará”.

Festa Major 1912

Tal i com hem vist en aquest breu repàs tenim la sort de tenir pràcticament la història de la Festa Major en imatges des de fa més de cent vint i cinc anys, però....i imatges en moviment? De quan és la filmació més antiga de la cual en tenim constància? Al igual que passa amb les imatges no ho podem saber amb certesa però si que disposem d´ algunes referències. Dipositada a l´Arxiu Històric de Sitges i emesa per Maricel TV ja fa uns anys tenim unes imatges en blanc i negre d´uns 3 min de duració on veiem un esbart actuant als jardins del Casino Prado i als últims vint segons, els balls populars evolucionant per davant de dita entitat. Primer de tot militars a cavall seguits dels gegants,els cabeçuts, el drac i el ball de bastons; una autèntica joia cinematogràfica que podem datar cap a finals dels anys vint. També hi ha constància d´una pel·lícula propietat d´una família sitgetana sobre la Festa Major del 1939 projectada al cinema Retiro en aquell mateix any. A partir d´aquí i en algunes cases sitgetanes hi ha filmacions en 8 mm dels anys cinquanta, és a partir de 1961 quan pràcticament ja trobem imatges cinematogràfiques de la nostra festa major en moltes llars de la nostra vila en el format de moda del moment, el súper 8 mm.

I com que tot evoluciona en aquesta vida, d´aquí uns anys potser algú podrà fer un repas sobre la historia de les imatges festamajorenques a les xarxes com ara instagram,flirck,etc...

Aquest text ha estat publicat al programa de la Festa Major de Sitges, 2013

LA FESTA DEL VINYET

I com cada any, unes quantes imatges, si mes no, antigues del Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de la nostra Vila, en concret, són unes imatges del fons Cuyàs, fotògraf que les realitzà cap als volts dels anys 50 del segle passat on hi veiem diversos aspectes, una imatge de la façana des de l´altra banda de la carretera, la Mare de Déu just al seu cambril però al costat de la peana, i finalment, una imatge de l´interior amb vista general de l´altar major.
Hem de recordar que la nostra Mare de Déu es trobada, i per tant, com totes les altres hauria de celebrar la seva festa el 8 de setembre, però per mitjà d´un decret papal del 1649 que te festa propia decretada el dia 5 d´agost, i això, no ho poden dir a tot arreu. orgullosos com a sitgetans que som hem d´estar.

La façana del Vinyet, mitjans anys 50

La Mare de Déu del Vinyet a dalt del cambril, mitajns anys 50

Interior del Santuari marià, anys 50