1885-1887: EL CASTELL DE SITGES

A Sitges, com a tantes altres viles de Catalunya, també vam tenir el nostre castell. Un castell que va tenir un petit embrió en forma de torre de defensa i que un cop enderrocada i en el seu lloc s´hi va bastir el nostre castell. Un castell que va tenir una vida prou atzarosa com per exemple el 1649, quan les tropes borbòniques capitanejades per Juan de Garay quasi aconseguiren d´ensorrar-lo tot i que si ho van aconseguir amb la seva torre central. Un castell, que el 1854 es convertí en Hospital improvisat per atendre els afectats pel còlera. Un castell, que també fou escola per nenes i fins i tot presó. Finalment fou enderrocat i el 25 d´agost de 1889, en el seu lloc, s´hi va inaugurar l´actual edifici de l´ajuntament.
Avui recordem l´enyorat castell sitgetà amb unes imatges, mai prou vistes, de 1885-1887 aprox. amb diversos punts de vista de tant entranyable edificació. 

Joaquím de Miró i Gaietà Benaprès davant el castell cap el 1885 aprox.

la façana del castell des del carrer Major cap a 1887 aprox.

interior del castell, 1885 aprox.

finestra del castell, actualment al Cau Ferrat, 1887 aprox.

finestra i escut del castell cap a 1887 aprox., actualment al Cau Ferrat

dibuix de Josep Vidal i Vidal del castell sitgetà

 

ELS VERSOS DEL DRAC: 70 ANYS DE TRADICIÓ SITGETANA

Ara que s'acosta la nostra estimada Festa Major en honor a Sant Bartomeu Apòstol, bo seria de recordar algun aspecte de la nostra festa gran. Tothom sap que a la nostra Vila de Sitges i des de temps immemorial el ball de diables recita els seus versos satírics i molta gent també sap que en reciten el ball de les gitanes,el ball dels pastorets i el ball dels cercolets.
Doncs bé, el que no tothom sap i a aquestes alçades ja hauria de saber és que el Drac de Sitges, la nostra estimada bèstia, també en diu de versos, i ja en fa quasi 70 anys i per tant és just fer-ne menció.

estrena del drac, el 23 d'agost de 1922
 

Un cop passada la guerra i a principis dels anys 40 una colla de gent de Sitges capitanejats per en J.Palma agafaren les rendes del Drac i ja no les deixaren anar fins el 1972. En tots aquests anys i degut a que el Drac com molts altres balls anava pels "xalets" de la gent benestant a fer la seva actuació decidiren de fer un vers per fer aquesta més amena, aquest recitat es feia evidentment en castellà i de la ma d'en Palma fou exactament igual any rera any i deia així:



Pasando miles fatigas
hemos podido llegar,
desfallecidos de hambre
a esta gran localidad.
Sin cesar,de noche y dia,
llevamos tres meses ya,
luchando con esta fiera,
sin poderla dominar.
¿ Señores,quieren saber
el dragón de de donde viene?
De los desiertos del Sáhara
cogido con cascabeles.
A Sitges lo hemos traido
para que todos lo vean,
es un animal furioso:
no conoce ni a sus dueños,
solamente a las mujeres
porque las ve tan hermosas
con su gran ramo de flores.
Cuando le da por bailar
y echar fuego por la boca,
¡ Señores ! No hay que acercarse,
que hasta al dueño le da miedo,
y en cualquier casa se mete
cuando empieza a bailar
y por la boca echar fuego.
Aquí se acaba la historia
de este animal tan feroz
deseando a los señores
pasen buena Fiesta Mayor,
agradecidos a ustedes
nos vamos a retirar
tenemos que recorrer toda la localidad
para el año venidero Diós mandará,y
si el dragón esta vivo
vendremos a saludar.
Tiene boca de serpiente,
barriga de cocodrilo
embiste como un león,
y este que esta aqui debajo,
és mas fiero que el dragón.

el drac al Cap de la Vila, Festa Major de 1966

1971, en Palma el primer a l'esquerra del Drac

A partir de 1972, i en la darrera subhasta celebrada a Sitges, una colla de gent molt jove amb en Joan Pros com a cap de colla obteniren el dret de portar el Drac, és a partir de mitjans dels 70 quan el vers d'en Palma passarà a l'oblit i començarà a recitar-se un vers nou cada any seguint l'actualitat sitgetana del moment, tal i com ja feien en el ball de diables. Des de mitjans dels 80 que a aquest vers se li dona una entrada i una sortida final i que resen així:

Va arribar per mar 
un dia de l'any 1922
i no té ni amo ni guia
perquè és un drac molt furiós
li diuen la fera foguera
i surt per la festa gran
i llença foc per darrera 
i llença foc pel davant
com que te cara de gat
es molt bon animal
però quan esta esverat
es una bestia infernal
que no coneix ni petits ni grans
ni lladregots ni gent de be
escolteu bon sitgetans 
els versos que ara us diré

Festa Major 1984, el Drac en fa de les seves

I un cop acabat el vers

Per tot aquest discurs meu
li demano perdo 
al gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n' es Patró
també a les autoritats
que en dispensin la molèstia
i ara que estem perdonats
apa nois foc a la bestia !!!! 

Aixi doncs aquesta es la petita historia d' uns versos que any darrera any podem continuar escoltant a Can Fals i als jardins de l ' Hospital.

Festa Major 2009, el vers del Drac a l' Hospital de Sitges

 

IMATGES DEL VINYET: 1890-1903

Avui, diada de la Mare de Déu del Vinyet, volem mostrar unes imatges del nostre santuari marià i de la seva festa. En concret una fotografia extreta de "L'Eco de Sitges" del 22 d'agost de 1897 on hi podem veure la seva façana tal i com es conservava en aquells temps, una mica diferent a l'actual

1897

 

 

Si ens hi fixem, no hi ha la imatge de la Mare de Déu coronant la façana i per arribar-hi calia flanquejar unes portes de ferro que tancaven l'accés per el camí fondo.

Les dues imatges posteriors són de 1903 i s'hi veu tot de gent a les portes del santuari, per lo que molt probablement pugui ser la sortida del ofici del mateix 5 d'agost, les maneres de fer i de vestir sobretot de la gent de l'època, totalment fora de lloc en el nostre dia a dia.

1903

 

 

 

Una altra fotografia, també de 1903 pressa des de l'altra banda de la carretera amb el Vinyet al fons, un lloc totalment a les afores de la Vila, un altra gran canvi respecte avui dia

1903

I per acabar, i encara que la fotografia no tingui molta qual.litat, una escena de l'interior de la nau central del Vinyet feta aproximadament cap a 1890, una petita joia per el record.

1890 aprox.

 

LA PLATJA DE SITGES FA 100 ANYS

Avui, a prop de traspassar el llindar de mitjans de juliol, proposem un recorregut fotogràfic per la platja de Sitges tal i com era fa uns cent anys aprox. de la ma de l'editor de postals L.Roisin que en va deixar constància cap als anys 1910-1920 aprox. que es l'època a la que pertanyen aquestes imatges.
Podem copsar l'ambient mariner que encara tenia la nostra rada amb els primers banyistes que, majoritàriament veranejants, gaudien de l'estiu encara que amb uns banyadors que gairebé semblaven vestits, i que molt em temo, no devien alleugerir pas la calor del moment.
Un bon record del nostre passat no tant llunyà.

1953: LA FESTA DEL CORPUS A SITGES

Avui, dijous de Corpus, i com no podia ser d'una altra manera, presentem un petit reportatge fotogràfic realitzat per la festa del Corpus de l'any 1953, on hi podem veure des de la confecció d'una catifa a baix a mar fins a l'arribada del tren de les flors, aquell entranyable tren que, provinent de Barcelona arribava puntualment cada any al migdia a la nostra vila carregat de visitants, essent rebut pels nostres gegants i una sorollosa tronada com encara recorda hom en la seva infantesa.
També veiem diferents catifes en diversos trams de carrers com el de les Parellades, Bonaire, major, Sant Gaudenci, etc...

 

1890-1904: UN RECÓ DE LA RIBERA DE SITGES

Avui volem mostrar un petit racó de baix a mar, que crec que temps ha tenia el seu petit encant. Podem veure en aquestes imatges datades entre el 1890 i el 1904 com l´aspecte pràcticament no va canviar gaire. En una de les imatges hi podem copsar l´ambient que tenia aquella petita part entre la platja i el passeig, s´hi veu una senyora passejant amb la seva umbrel-la, al fons la senyorívola casa que el Dr.Robert edificà cap als volts de 1903 i just a l´esquerra de la imatge i amb un tendal a la porta, un petit llogaret anomenat "Can Peret de la taverna" on de ben segur els pescadors sitgetans hi passaven força hores abans i després de sortir a mar.

1904

En la següent imatge podem veure pràcticament la mateixa escena però 15 anys abans, el 1890, si be ja hi trobem "Can Peret de la taverna" no hi ha encara la casa de la família Robert en un lloc on durant molts i molts anys hi va haver  un magatzem municipal,lloc que havia acollit des de una vella fragata que defensava els interessos de la Vila fins a la parella dels antics gegants moros d´en Querol. L´ambient que hi veiem és més mariner que no pas el de la fotografia anterior.

1890

En les dues fotografies que ens resten per descobrir, datades el 1894 i el 1903 respectivament, tenim la perspectiva contrària, ja que veiem la resta d´edificacions i la platja enllà en direcció a ponent. En la del segle XIX es constata que la sorra i terra arribava fins a la porta de les cases cosa que en la de 1903 ja hi tenim una acera per separar el carrer de la platja. En les dues escenes apreciem una casa amb unes petites escales que avui en dia i amb moltes modificacions encara trobem, just al costat de la que va ser la confraria de pescadors de Sitges molt a prop de la cantonada amb el carrer d´en Tacó.
Unes imatges per veure el Sitges mariner dels nostres avantpassats.

1894

1903

1903-1912: UNES IMATGES DES DEL CAMPANAR

Des de sempre, una de les vistes més espectaculars de les que podem gaudir a la nostra Vila és la que veiem quan pugem dalt del campanar de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, tota una panoràmica de 360º on visualitzar la geografia sitgetana. Però, com eren les vistes de fa un segle? bastant diferents sens dubte. Avui en mostrem tres exemples

En aquesta primera imatge, datada el setembre de 1903, veiem la part més oriental de Sitges, la coneguda com el casc antic i la platja de Sant Sebastià amb la seva ermita al fons amb el cementiri. Podem veure perfectament com era l´edifici de Maricel, llavors encara del tot inexistent ja que era l´antic Hospital de Sant Joan, al final del carrer ja hi ha el Cau Ferrat i poca cosa més en el que avui coneixem com el racó de la calma. Al fons, la platja té el típic aspecte del que era llavors una Vila marinera com la nostra i reconeixem el nostre massís del Garraf pràcticament sense vegetació i menys encara sense cases !!!

En aquestes dues altres imatges podem veure la part més cèntrica de Sitges, no tenen data però podem veure perfectament en la primera postal el nou edifici de l´Hospital de Sant Joan inaugurat per la festa Major de 1912, fet que ens fa pensar en una data similar com per editar dita postal. En l´altra, enregistrada per l´editor de postals valencià Andres Favert hi veiem quasi be el mateix. Hi destacaria la torre del xalet on hi havia l´hotel Park al carrer de Jesús, una mica més a l´esquerra al fons la torre del xalet de can Boladeres al carrer de l´Illa de Cuba, i en les dues imatges, a la part superior dreta el xalet de can Planàs situat al costat de l´estació on avui dia hi acaba l´avinguda de les flors.

En fi, unes imatges que ens mostren els canvis que la nostra Vila ha sofert amb el pas dels anys i la transformació que ha anat esdevenint amb el pas del temps i que, a ben segur, continuara inexorablement ens agradi o no .....