1896: UNES IMATGES DE SITGES A "PANORAMA NACIONAL"

Un dels fotògrafs mes reconeguts a la Barcelona de finals de segle XIX fou en Pau Audouard (1856-1918), retratista i fotògraf oficial de l'exposició universal de 1888, fet que li donaria fama i el convertiria en el retratista de moda entre la burgesia barcelonina.
ja en la part final del segle, Audouard s´interessa per l´arquitectura i el paisatgisme per acabar col·laborant amb l´editorial d´Hermenegildo Miralles on es recullirà en dos volums una gran part de la seva obra. Aquesta portarà per títol "Panorama nacional" i hi trobarem dues imatges destacades de la nostra Vila. En el primer volum, una fotografia feta des de la Ribera tot just començada a urbanitzar amb els seus nous fanals, al fons, s´hi distingeix el nou edifici de l´Ajuntament inaugurat el 1889 encara que no hi rastre de les escales de la Punta, obra inaugurada per la Festa Major de 1900.
ja en el segon volum, hi trobem la següent imatge: l´interior del museu del Cau Ferrat, propietat de Santiago Rusiñol. Concretament la sala principal de la planta baixa tal i com el senyor del Cau la tenia en aquells temps.
El llibre s´edità l´any 1896, per tant podem datar les imatges sobre 1895-96 aprox.

"Panorama Nacional",volum 1, 1896

 

"Panorama Nacional",volum 2, 1896

1948: FLEMING VISITA SITGES

El 4 de juny de 1948, la nostra Vila de Sitges va rebre un dels seus visitants mes il·lustre. Es tractava ni mes ni menys que del descobridor de la penicil-lina, l´escocès Sir Alexander Fleming. Aprofitant la seva estada a Barcelona i convidat pels doctors Trías de Bes i Frutchman i junt amb el director de l´Institut Britànic de barcelona Mr.Derek Traversi varen fer una curta estada a Sitges. En arribar a mig matí, foren rebuts per la corporació municipal en ple encapçalada pel Batlle Julio Martínez i després d´unes breus paraules i acompanyats també per el Rector Mossèn Ramón Godayol feu cap a la parròquia om queda impressionat pels magnífics altars barrocs que allí s´exposaven. Després feren l´obligada visita al Cau Ferrat i a Maricel de terra per acabar la jornada a la torre Corachán, al bell mig del passeig marítim, on, acompanyat per l´amfitrió i per els doctors Benaprès i Martínez Sardà departiren fins ja entrada la tarda, quan reprengueren el viatge de tornada a Barcelona.

Les fotografies que avui mostrem, volen ser testimoni gràfic de tant històrica jornada.

SITGES 1964

En el post d´avui, volem mostrar com era la nostra vila de Sitges tot just fa 50 anys, el 1964. Podem copsar ràpidament alguns canvis en la fesonomia sitgetana, ja sigui en els racons de baix a mar o en els carrers mes centrics, amb escenes costumistes típiques de l´època i amb altres com ara edificis que ja fa temps van passar a millor vida. Un record del Sitges d´abans...

la barqueta o barca-tren, indispensable pels turistes

 

 

 

 

 

 arreglant xarxes i nanses

 

la platja i la fragata

la platja de la bassa rodona

turistes a la Ribera

el "botijero",tot un clàssic

el carrer parellades curull de turistes

panoràmica de la platja d´or

1980-1985 : LES MATINALS INFANTILS DE SANTA TECLA A SITGES

Ja fa un bon grapat d´anys, des de 1980 concretament i, gracies a la gran idea que va tenir el que llavors era el regidor de festes de l´ajuntament de Sitges, en Salvador Mirabent Paretas, que Sitges cada any i per la diada de Santa Tecla, el 23 de setembre, reviu i gaudeix de la matinal infantil.
Avui i gràcies als enllaços que la tecnologia fa possibles, m´agradaria mostrar tres pel-lícules d´aquestes matinals infantils, la primera, la del primer any, el 1980 i en format de 8 mm, i les dues restants ja en format vídeo, del 1984 i 1985 respectivament.
Els vídeos formen part del canal que tinc a You Tube i es poden descarregar lliurement.

 

 

1885-1887: EL CASTELL DE SITGES

A Sitges, com a tantes altres viles de Catalunya, també vam tenir el nostre castell. Un castell que va tenir un petit embrió en forma de torre de defensa i que un cop enderrocada i en el seu lloc s´hi va bastir el nostre castell. Un castell que va tenir una vida prou atzarosa com per exemple el 1649, quan les tropes borbòniques capitanejades per Juan de Garay quasi aconseguiren d´ensorrar-lo tot i que si ho van aconseguir amb la seva torre central. Un castell, que el 1854 es convertí en Hospital improvisat per atendre els afectats pel còlera. Un castell, que també fou escola per nenes i fins i tot presó. Finalment fou enderrocat i el 25 d´agost de 1889, en el seu lloc, s´hi va inaugurar l´actual edifici de l´ajuntament.
Avui recordem l´enyorat castell sitgetà amb unes imatges, mai prou vistes, de 1885-1887 aprox. amb diversos punts de vista de tant entranyable edificació. 

Joaquím de Miró i Gaietà Benaprès davant el castell cap el 1885 aprox.

la façana del castell des del carrer Major cap a 1887 aprox.

interior del castell, 1885 aprox.

finestra del castell, actualment al Cau Ferrat, 1887 aprox.

finestra i escut del castell cap a 1887 aprox., actualment al Cau Ferrat

dibuix de Josep Vidal i Vidal del castell sitgetà

 

ELS VERSOS DEL DRAC: 70 ANYS DE TRADICIÓ SITGETANA

Ara que s'acosta la nostra estimada Festa Major en honor a Sant Bartomeu Apòstol, bo seria de recordar algun aspecte de la nostra festa gran. Tothom sap que a la nostra Vila de Sitges i des de temps immemorial el ball de diables recita els seus versos satírics i molta gent també sap que en reciten el ball de les gitanes,el ball dels pastorets i el ball dels cercolets.
Doncs bé, el que no tothom sap i a aquestes alçades ja hauria de saber és que el Drac de Sitges, la nostra estimada bèstia, també en diu de versos, i ja en fa quasi 70 anys i per tant és just fer-ne menció.

estrena del drac, el 23 d'agost de 1922
 

Un cop passada la guerra i a principis dels anys 40 una colla de gent de Sitges capitanejats per en J.Palma agafaren les rendes del Drac i ja no les deixaren anar fins el 1972. En tots aquests anys i degut a que el Drac com molts altres balls anava pels "xalets" de la gent benestant a fer la seva actuació decidiren de fer un vers per fer aquesta més amena, aquest recitat es feia evidentment en castellà i de la ma d'en Palma fou exactament igual any rera any i deia així:



Pasando miles fatigas
hemos podido llegar,
desfallecidos de hambre
a esta gran localidad.
Sin cesar,de noche y dia,
llevamos tres meses ya,
luchando con esta fiera,
sin poderla dominar.
¿ Señores,quieren saber
el dragón de de donde viene?
De los desiertos del Sáhara
cogido con cascabeles.
A Sitges lo hemos traido
para que todos lo vean,
es un animal furioso:
no conoce ni a sus dueños,
solamente a las mujeres
porque las ve tan hermosas
con su gran ramo de flores.
Cuando le da por bailar
y echar fuego por la boca,
¡ Señores ! No hay que acercarse,
que hasta al dueño le da miedo,
y en cualquier casa se mete
cuando empieza a bailar
y por la boca echar fuego.
Aquí se acaba la historia
de este animal tan feroz
deseando a los señores
pasen buena Fiesta Mayor,
agradecidos a ustedes
nos vamos a retirar
tenemos que recorrer toda la localidad
para el año venidero Diós mandará,y
si el dragón esta vivo
vendremos a saludar.
Tiene boca de serpiente,
barriga de cocodrilo
embiste como un león,
y este que esta aqui debajo,
és mas fiero que el dragón.

el drac al Cap de la Vila, Festa Major de 1966

1971, en Palma el primer a l'esquerra del Drac

A partir de 1972, i en la darrera subhasta celebrada a Sitges, una colla de gent molt jove amb en Joan Pros com a cap de colla obteniren el dret de portar el Drac, és a partir de mitjans dels 70 quan el vers d'en Palma passarà a l'oblit i començarà a recitar-se un vers nou cada any seguint l'actualitat sitgetana del moment, tal i com ja feien en el ball de diables. Des de mitjans dels 80 que a aquest vers se li dona una entrada i una sortida final i que resen així:

Va arribar per mar 
un dia de l'any 1922
i no té ni amo ni guia
perquè és un drac molt furiós
li diuen la fera foguera
i surt per la festa gran
i llença foc per darrera 
i llença foc pel davant
com que te cara de gat
es molt bon animal
però quan esta esverat
es una bestia infernal
que no coneix ni petits ni grans
ni lladregots ni gent de be
escolteu bon sitgetans 
els versos que ara us diré

Festa Major 1984, el Drac en fa de les seves

I un cop acabat el vers

Per tot aquest discurs meu
li demano perdo 
al gloriós Sant Bartomeu
que de Sitges n' es Patró
també a les autoritats
que en dispensin la molèstia
i ara que estem perdonats
apa nois foc a la bestia !!!! 

Aixi doncs aquesta es la petita historia d' uns versos que any darrera any podem continuar escoltant a Can Fals i als jardins de l ' Hospital.

Festa Major 2009, el vers del Drac a l' Hospital de Sitges

 

IMATGES DEL VINYET: 1890-1903

Avui, diada de la Mare de Déu del Vinyet, volem mostrar unes imatges del nostre santuari marià i de la seva festa. En concret una fotografia extreta de "L'Eco de Sitges" del 22 d'agost de 1897 on hi podem veure la seva façana tal i com es conservava en aquells temps, una mica diferent a l'actual

1897

 

 

Si ens hi fixem, no hi ha la imatge de la Mare de Déu coronant la façana i per arribar-hi calia flanquejar unes portes de ferro que tancaven l'accés per el camí fondo.

Les dues imatges posteriors són de 1903 i s'hi veu tot de gent a les portes del santuari, per lo que molt probablement pugui ser la sortida del ofici del mateix 5 d'agost, les maneres de fer i de vestir sobretot de la gent de l'època, totalment fora de lloc en el nostre dia a dia.

1903

 

 

 

Una altra fotografia, també de 1903 pressa des de l'altra banda de la carretera amb el Vinyet al fons, un lloc totalment a les afores de la Vila, un altra gran canvi respecte avui dia

1903

I per acabar, i encara que la fotografia no tingui molta qual.litat, una escena de l'interior de la nau central del Vinyet feta aproximadament cap a 1890, una petita joia per el record.

1890 aprox.