1914: UN CARNAVAL SITGETÀ UN XIC DIFERENT....

Que avui en dia el carnaval de Sitges es completament diferent del de fa tant sols 30 anys tothom hi està d´acord, però, com era el carnaval sitgetà de fa 100 anys enrere ? bàsicament es componia d´un carro que aprofitat per la força dels cavalls feia les vegades del que nosaltres coneixem com a carrossa, i, a més, les rues, òbviament es celebraven a llum de dia, un xic diferent no?...
Avui mostrem unes imatges del carnaval del casinet de dalt, o sigui del Prado, d´aquell carnaval de 1914; podem comparar dues maneres de viure la festa de la disbauxa per ex cel-lència....

1916: UNES POSTALS SITGETANES

Tot seguint el fil del post anterior, l'editor de postals barceloní Àngel Toldrà Viazo, que recordem signava les seves postals amb les inicials A.T.V., va fer una sèrie de postals de gran éxit entre els col-leccionistes de postals catalanes. A Sitges sabem que hi va fer estada dos cops: la primera l'any 1906 on fa la majoria de postals de la seva sèrie sitgetana, però després, l'any 1916, i degut al gran èxit obtingut amb la primera tirada, decideix de tornar a fer-ne una altra amb noves vistes de la nostra Vila. De fet, només va repetir a llocs com Sitges, Montserrat i Barcelona.
Avui presentem en aquest petit article les postals que va fer durant l'estiu de 1916 documentades amb la seva numeració corresponent, de la 4.397 a la 4.407.

1906: LES ESCALES DE LA PUNTA

L'estiu de 1906, el reputat fotògraf català Àngel Toldrà Viazo, autor d'una de les col-leccions de postals més importants fetes a Catalunya amb més de 3000 postals catalogades, va fer estada a Sitges per ampliar-hi la seva col-lecció. Feu 16 imatges editades després en el clàssic format de targeta postal i com a nota curiosa les signava amb les seves inicials, és a dir, A.T.V.
Avui presentem les corresponents a les escales de la punta, tant les fetes en blanc i negre com les de la sèrie a color.
Tot un clàssic en el món del col·leccionisme de postals sitgetà i català.

SITGES I "EL GRECO" : UNA RETROSPECTIVA EN IMATGES

Tot i aprofitant que aquest any que tot just ara hem encetat esdevé el 400 aniversari de la mort del genial pintor cretenc Domenikos Theotokopoulos, alies "el Greco" ( Creta 1541-Toledo 1614), he cregut convenient de fer un petit repàs fotogràfic envers el monument que Santiago Rusiñol i el poble de Sitges li van aixecar per la Festa major de 1898 per poder copsar l´evolució del seu entorn i com ha anat canviant al llarg del anys.

1898 el pintor Joaquim de Miró als peus del Greco

1900 tot passejant un dia de festa

una postal de 1910-15 aprox

postal dels anys 30

postal d´en Guinart dels anys 50

1962 la barqueta passa per davant del Greco

1963 els anys del "boom" turístic a Sitges

NADAL 2013: UNS PESSEBRES SITGETANS

Avui, dia de Sant Esteve, he decidit de fotografiar amb el meu smartphone els diorames que, com cada any, podem veure i gaudir al Palau del rei moro, fets per l'Associació de Pessebristes de Sitges. El resultat són aquestes fotografies informals i amb la qualitat que acostumen a tenir quant les fem amb el nostre terminal.
També hi tenim una imatge del pessebre de la Plaça de l'Ajuntament just als peus del monument que els sitgetans de fa 113 anys bastiren en honor i record del Dr. Robert.

1911: L´ERMITA DE SANTA BÀRBARA A SITGES

Avui volem recordar l´antic aplec que cada 4 de desembre es feia a l´ermita de Santa Bàrbara de Sitges, avui en dia pràcticament enrunada. Un costum perdut com tants d´altres en aquesta vila. La fotografia està extreta d´un Eco de Sitges de gener de 1912 i per tant no te una gran definició però tot i així ens permet veure una imatge d´aquell Sitges de principis del segle passat, ja completament desaparegut de les nostres retines.
Sigui aquesta fotografia un record d´aquells temps.

04-12-1911

3 NOVEMBRE 1918: UNA PROCESSÓ AL VINYET

Ara fa exactament 95 anys que per aquestes dates els sitgetans i sitgetanes vivien amb l'angoixa permanent per culpa d'una virulenta epidèmia de grip que va fer estralls entre la població fins al punt d'arribar a morir 54 persones de la Vila. Per aquests motiu és traslladà la mare de Déu del Vinyet a la parròquia per tal de poder fer-li unes rogatives per demanar-ne la fi. Al cap de dues setmanes,i en veure que l'epidèmia ja remitia,es va decidir de retornar a la Mare de Déu a casa seva,concretament el 3 de novembre de 1918 fou la data escollida.
A la fotografia que avui mostrem podem veure aquest aconteixement: la Verge del Vinyet sota pali i escoltada per la guàrdia civil a punt de fer l'entrada al seu santuari marià. Podem veure també la gran gernació que acompanyava la processó per donar gràcies pel final de la malaltia.
Un trist episodi de la nostra història que avui recordem amb aquesta imatge.

3 novembre 1918