LA MURALLA I L´ANTIC PORTAL DE SANT SEBASTIÀ

el portal i la platja de Sant Sebastià el 1889

El portal de Sant Sebastià era el nom que rebia l´antic portal de la muralla contra els carlins, per el qual es sortia al carrer del Port de n´Alegre, popularment conegut com a Platja de Sant Sebastià. Aquest portal, però, va estar ubicat en diversos llocs. Així, l´any 1838 se sap que era encarat cap a les roques de la torreta, tot tancant el tros de carrer que es forma a la unió dels carrers Davallada i de Barcelona. El 1856 va ser traslladat però, una mica més avall, concretament cap al angle sud est de l´illa que hi ha al capdavall dels carrers de Barcelona i de Sant Sebastià i l´angle que fa la barana sobre les roques del mar. Un any després, el 1857, va ser portat uns cinquanta metres més cap a l’est, junt a la desembocadura del torrent de Sant Sebastià, avui dia carrer de Rafael Llopart i conegut popularment com el torrent. 

Tornem però a la placeta de la Torreta, nom que ens recorda que allí hi hagué una de les torres de defensa de la Vila, fou eixamplada el 1880 i una placa i recordava el seu nom, si be fou canviat pel de baluard Vidal Quadres anys després. La muralla que resseguia la banda de mar i que acabava al portal de la cantonada amb el torrent fou enderrocada a la primavera de 1902 i el portal, que fou la darrera part que en quedà dempeus, va ser-ho el 4 de maig del mateix any.

Segons una nota apareguda al Baluard de Sitges del 6 d´abril de 1902, en la sessió de l´Ajuntament del dia anterior, és va llegir una sol·licitud de Gaudenci Mirabent demanant permís per enderrocar les muralles del Port Alegre, començant des de davant la casa anomenada de Can Ressus. Per fer aquestes obres es va obrir una subscripció popular entre els mateixos veïns d´aquell indret per tal de que sortís gratuïtament a l´Ajuntament. En aquella sessió plenària però, s´hi va oposar en un principi l´alcalde, al·legant de que si hi tornava a haver-hi una nova guerra carlina es perderia una  defensa d´entrada a la Vila. Li replicà el regidor Bartomeu i Batlle tot dient-li que en cas de que això passes, encara es faria un favor a l´enemic degut al seu mal estat de conservació i de que sens dubte era una millora per aquella part de Sitges. Tot seguit, la resta dels regidors estigueren a favor d´aprovar la sol·licitud feta per en Gaudenci i així fou com Sitges va deixar de tenir la darrera porta per entrar i sortir a la Vila.

la Torreta cap a 1890,encara amb restes de la torre de defensa

1893: UNES IMATGES DEL CAU FERRAT DE SITGES

Després de quasi cinc anys tancat per obres, la casa taller d´en Santiago Rusiñol, el seu Cau Ferrat, ha tornat a obrir portes. I ho ha fet de manera extraordinària, amb una gran afluència de visitants. Santiago Rusiñol moria a Aranjuez un 13 de juny de 1931 i llegava la seva casa amb totes les seves col-leccions a la Vila de Sitges que en mantindria així el llegat en forma de museu públic. Després de molts anys d´espera tornem a tenir uns magnífics museus adaptats al segle XXI.
Però, com era el Cau quan hi vivia en Rusiñol ? vet aquí la gran pregunta per a molts. Doncs era pràcticament com es a dia d´avui si be amb alguns retocs obligats per la famosa normativa museística actual.
En el petit reportatge fotogràfic que ara mostro veurem com era el Cau Ferrat en els seus inicis, cap a 1893 aprox., de fet, no hi trobareu pas gaire diferències amb ara tot i que alguna que altra disposició diferent d´alguna peça s´hi que es veu clarament, doncs per posar un petit exemple Rusiñol encara no havia adquirit a parís els dos Grecos, ja que ho va fer per la tardor de 1894 i podrem veure el gran saló encara prou despullat....

L´escala que puja al gran saló

el vestíbul 

el Sant Crist del gran saló sense el Grecos 

la galeria del gran saló

finestra de l´antic castell

accés a l´habitació

el brollador del Vinyet

Rusiñol amb uns amics asseguts a la llar de foc

el gran saló

el despatx

sala principal-menjador de la planta baixa

1890-1900: LES ESCALES DE LA PUNTA

No és la meva intenció ni molt menys la de fer aquí una exhaustiva història de les escales de la Punta, però si que m’agradaria de fer-ne un petit resum amb unes quantes dades.

El roquissar que va des de dalt del Baluard i que baixa fins arribar a mar fou durant molts segles simplement això: un roquissar. Antigament aquí hi varaven les barques sitgetanes i fins i tot el lloc com a tal tenia un nom prou sitgetà: la Punta gran i la Punta xica, això és molt important ja que avui dia hom tendeix a dir la Punta a la nostra església parroquial, quan no és així, ja que era l´espai físic del final del rocar.

Oli de Joaquím de Miró on hi podem veure la Punta gran i la xica (col.particular)

Prova  de que el lloc no estava gaire considerat la trobem en un Eco del 14 de juny de 1890 on ens diu que a la part est s´hi fa una sortida per una de les clavegueres de la Vila, amb tot el que això comporta d´olors,brutícia,etc

Però serà precisament aquell mateix any de 1890 quan es presenta un projecte per cobrir la Punta amb una escalinata, iniciant una col·lecta i fins i tot començant les obres. El projecte va anar a càrrec de Salvador Vinyals i Sabaté però fou modificat poc després per Gaietà Buïgas i Monravà. 

projecte primitiu de les escales de la Punta, 1890

Les obres però van seguir un curs molt lent, així el 1893 l´amainador ja tornava a estar en un pèssim estat, fou aquell any precisament quan s´hi va posar un escut de Sitges amb la data de 1704 que anteriorment estava a la casa de la Vila.

Seguint amb el curs de les obres, el 1895 es feren la igualació dels pendents i els graons i el 1897 ja s´hi va posar la barana. Finalment i degut al gran retard que portava tot plegat, Pere Catasús i Ferret decidí de donar els diners que faltaven per acabar d´enllestir les noves escales, acabant-se les obres en els dos anys següents.

1890 acte per posar la primera pedra de les escales

Finalment i coincidint amb la Festa Major, el dia 26 d´agost del 1900 es va procedir a inaugurar-les tot col·locant-hi una gran làpida de marbre a la part que dona a la Ribera amb el text següent:

“L´any MDCCCXC proposà el Eco de Sitges aquesta mellora / de la Punta, per medi de subscripció popular / Don Joseph Ferrer Vidal inicià els donatius tancant la llista lo compatrici Don Pere Catasús Ferret. L’il·lustríssim Ajuntament dedica aquest record a tots los generosos donadors per son patriotisme Sitges XXVI Agost MCM”

  

unes barques a la Punta abans de la reforma 1888 aprox

26 d´agost 1900, festa d´inauguració de les escales de la Punta (postal J Dalmau)